De Fraga a l’Alguer

Dir que les fronteres del teu país van de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, fins i tot dins del país, a vegades és haver-te d’enforntar a mirades de condescendència i somriures burletes. Sempre has de buscar exemples que demostrin aquesta amplitud geogràfica i cultural de la nostra nació. A l’extrem occidental, aquest exemple té noms i cognoms, es diu Octavi Serret i, des de la seua llibreria encén cada matinada la flama que cal perquè la nostra cultura segueixi viva a la Franja.

Sempre que el vaig a veure a Vallderoures torno pensant que tot és guanyat i que, sense cap mena de dubte, tornarem a vèncer i em sembla que desperta en tothom les mateixes esperances. Avui li han donat el Premi Nacional de Cultura. Enhorabona! Sort que comptem amb gent com tu.

El viatge de la Pilota

Dijous dia 17 a la Catalònia vaig presentar per primera vegada un llibre. Va ser Pilota de set, de Joan Pinyol.

A la sala dels Arcs, les nostres paraules sobre Pilota de set tenien la companyia dels amics i amigues que havien assistit, i de les imatges dels escenaris dels set contes.  Era la gravació que el Joan havia fet sobre la carretera per on transcorren els contes, els set sets, i en si, era també art, com el llibre que presentàvem.

Les set històries de Pilota de set ronden qui les llegeix des que les llegeix, perquè els personatges són tan vius, que sembla que, en qualsevol moment, hagin de sortir per explicar-te que tots podem ser com ells, en algun moment.

Presentació de Pilota de set, de Joan Pinyol, dijous 17 a la Catalònia

El proper dijous, dia 17 de setembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala dels Arcs de la històrica llibreria Catalònia de Barcelona, presentarem el llibre Pilota de set, de Joan Pinyol. Amb Pilota de set (Ed. Proa, 2007) Joan Pinyol va guanyar el premi Joaquim Ruyra de narració 2007.

Pilota de set és un viatge per les carreteres catalanes de la mà de diferents personatges que passen per l’òptica intel·ligent i crítica de Joan Pinyol. En llegir els seus trajectes, hom té la sensació que ha coincidit alguna vegada amb aquests personatges, que són ben reals, encara que vistos per una lent d’augment que posa més de manifest determinats trets de la naturalesa humana. Us el recomano! Després de llegir-lo, a tots se’ns escaparà un somriure, més d’una vegada en mirar pel retrovisor i veure els conductors amb qui compartim carretera.

6 de setembre i Diada Nacional

El mes de setembre ha començat amb molta activitat. El dia 6 vaig presentar Arran de l’Ebre a Torredembarra. Vaig tenir la sort que m’hi acompanyés la Montserrat Palau, que va fer una impagable lectura d’Arran. Em va agradar molt la vessant feminista que en va destacar, perquè hi és, i perquè la volia tenir, en el meu llibre. Àlex Ferrer, incansable, també hi era, així com la Sra. Rosa Maria Guasch, regidora de culrura de Torredembarra, que va presidir i presentar l’acte. Moltes persones de Torredembarra es van acostar a la presentació i va ser un acte molt especial.

La Diada la vaig començar al poble on vaig nàixer, a Jesús. Vaig fer una xerrada sobre les Terres de l’Ebre “Terres de l’Ebre, de nom de novel·la a nom social”. Després de la xerrada, vam cantar els Segadors. Com sempre, prop de l’Ebre, vaig trobar casa meua.

Arran de l’Ebre ja existeix en format e-book

M’agrada pensar que la meua novel·la és accessible a l’instant, des de qualsevol lloc del món i per a qualsevol persona. Us la podeu descarregar des d’aquí http://www.todoebook.com/ARRAN-DE-LEBRE-CINTA-ARASA-VERS-AEDITORS-SLU-ebook-9788492673100.html

Setembre

M’agrada pensar que setembre és un mes de nous projectes. El meu setembre començarà amb una nova presentació d’Arran de l’Ebre. Aquest cop serà a Torredembarra, el dia 6 a dos quarts de set de la tarda a la sala de plens de l’Ajuntament. Hi intervindran l’escriptora Montserrat Palau,  l’editor Àlex Ferrer i jo.

Fent maletes

Demà me’n vaig de viatge uns dies però abans de marxar volia penjar una foto molt especial. La va fer una amiga a Formentera i em va alegrar el dia en què me la va enviar.

Galeria Ebrenca a la Franja

Dissabte passat vaig tornar a Vall-de-Roures, aquest cop a presentar La Galeria Ebrenca.  Si la llibreria Serret bullia de gent amb les signatures d’ Una dona incòmoda, Elles  i Arran, amb les signatures de Galeria Ebrenca i la presència dels trenta-un autors, l’ambient era de Diada de Sant Jordi.

Després, un dinar literari amenitzat amb els jocs literaris de Jesús Maria Tubau i les converses amb els autors i autores, va fer que tothom considerés la possibilitat d’allargar la jornada. Jo pensava que no tenia cap ganes de marxar. La tarda va començar amb xerrades literàries a l’Ermita de Sant Miquel, una austera bellesa del segle XVIII en la que, no se sap si per desídia o per no fer ombra a la bellesa del paisatge, les pintures de les parets havien estat cobertes de calç blanca.  Envoltats d’espelmes i d’aquelles pintures vestides de blanc, vam parlar de literatura i de projectes literaris.

Finalment, la jornada, encara que ningú no ho volgués, va tocar a la fi al Centre Multiusos de Fondespala. Pepa Nogués, Àlex Ferrer, Víctor Amela i jo mateixa vam presentar Galeria Ebrenca mentre una lluna prop de fer el ple ens saludava des de la finestra i la saviesa dels iaios de la Franja, asseguts al bar de la plaça, ens feien de banda sonora.

Dissabte passat

Aquesta és la foto que hauria d’haver il·lustrat l’entrad sobre la signatura d’Arrans de dissabte passat a la Llibreria Serret de Vall-de-Roures però com m’agrada tant la del paisatge del poble, he decidit fer una altra entrada. A la foto, Núria Mensanch, amb un exemplar d’Elles, un client i amic de la llibreria Serret amb Arran de l’Ebre, Montse Banegas, amb Una dona incòmoda, i jo mateixa, amb Arran.

Diumenge, a l’extrem occidental del país

Diumenge  hi ha la VI Trobada d’autors ebrencs al Matarranya. Ja tinc moltes ganes de ser-hi. Al matí seré signant Arrans i Cucaferes a qui ho vulgui, a la llibreria Serret, acompanyada d’escriptors i escriptores. Ja tinc ganes de veure’ls a tots i totes.

A la tarda, després de compatrir dinar, presentarem el nou llibre d’Aeditors, Galeria Ebrenca, un recull de contes sobre personatges ebrencs, nascut d’una crida del bloc de la llibreria Serret. Al Galeria Ebrenca hi ha trenta-un autors, trenta-un noms i trenta-una històries que fan referència a personatges ebrencs. La sensació mentre el llegia era d’estar assaborint una macedònia. L’entorn és el mateix: l’Ebre que ens apadrina, però entremig, els gustos són molt diversos. Alguns tenen gust de nostàlgia, d’altres miren cap al futur, però tots saben quines són les arrels que els mantenen lligats a l’Ebre. Hi ha contes que parlen de personatges històrics, d’altres en reivindiquen alguns que no apareixeran mai a cap text històric. Alguns altres, en canvi, s’assemblen a un dejà vu, no se centren en ningú en concret, però, en un instant, et transporten a sensacions molt properes. En acabar alguns textos, tens ganes de trucar a qui els ha escrit i suplicar-li que els continuï, que no pot ser que el seu personatge tingui una videta tan curta de només 1000 paraules, que era un dels requisits establerts a la crida. D’altres veus de seguida que no poden continuar de cap manera, arrosseguen massa pesos o, en canvi, han volgut nàixer així, com una palometa de les del riu a la nit, que viuen hores comptades.

Al llibre hi trobareu el meu conte El trabuc de Panxampla, dedicat a mon iaio, Joan Arasa.