Aquesta és la foto que hauria d’haver il·lustrat l’entrad sobre la signatura d’Arrans de dissabte passat a la Llibreria Serret de Vall-de-Roures però com m’agrada tant la del paisatge del poble, he decidit fer una altra entrada. A la foto, Núria Mensanch, amb un exemplar d’Elles, un client i amic de la llibreria Serret amb Arran de l’Ebre, Montse Banegas, amb Una dona incòmoda, i jo mateixa, amb Arran.
Diumenge hi ha la VI Trobada d’autors ebrencs al Matarranya. Ja tinc moltes ganes de ser-hi. Al matí seré signant Arrans i Cucaferes a qui ho vulgui, a la llibreria Serret, acompanyada d’escriptors i escriptores. Ja tinc ganes de veure’ls a tots i totes.
A la tarda, després de compatrir dinar, presentarem el nou llibre d’Aeditors, Galeria Ebrenca, un recull de contes sobre personatges ebrencs, nascut d’una crida del bloc de la llibreria Serret. Al Galeria Ebrenca hi ha trenta-un autors, trenta-un noms i trenta-una històries que fan referència a personatges ebrencs. La sensació mentre el llegia era d’estar assaborint una macedònia. L’entorn és el mateix: l’Ebre que ens apadrina, però entremig, els gustos són molt diversos. Alguns tenen gust de nostàlgia, d’altres miren cap al futur, però tots saben quines són les arrels que els mantenen lligats a l’Ebre. Hi ha contes que parlen de personatges històrics, d’altres en reivindiquen alguns que no apareixeran mai a cap text històric. Alguns altres, en canvi, s’assemblen a un dejà vu, no se centren en ningú en concret, però, en un instant, et transporten a sensacions molt properes. En acabar alguns textos, tens ganes de trucar a qui els ha escrit i suplicar-li que els continuï, que no pot ser que el seu personatge tingui una videta tan curta de només 1000 paraules, que era un dels requisits establerts a la crida. D’altres veus de seguida que no poden continuar de cap manera, arrosseguen massa pesos o, en canvi, han volgut nàixer així, com una palometa de les del riu a la nit, que viuen hores comptades.
Al llibre hi trobareu el meu conte El trabuc de Panxampla, dedicat a mon iaio, Joan Arasa.
El meu dissabte signant Arran de l’Ebre a Vall-de-Roures
El sol abrasava dissabte passat. Tothom aclucava els ulls en sortir al carrer i molts somiaven una piscina d’aigua freda. Tot i això, la llibreria Serret de Vall-de-Roures semblava aliena a la inclemència de l’estiu a l’interior del país i era un vesper d’activitat. Constantment hi entrava i en sortia gent amb llibres o diaris sota el braç, hipnotitzats, em sembla, per l’amor per la cultura que transmet Octavi Serret quan parla.
Jo, per una mala passada dels indicadors de les carreteres, vaig arribar una mica tard, però en ser-hi, em va passar de cop tot el cansament del viatge. Tenia moltes ganes de compartir una estona amb les meves companyes de signatura, Núria Menasanch (que signava Elles, Ed. Aeditors 2009) i Montse Banegas (Una dona incòmoda, Ed. Proa 2008), i amb Octavi Serret. La veritat és que se’ns va fer l’hora de recollir massa ràpid. A més, i malgrat fer tard, al taulell de la Llibreria Serret m’hi esperava una altra sorpresa: dues muntanyes considerables d’Arran de l’Ebre a punt per ser signades. A dins de cada exemplar, el nom de la persona a qui havia d’anar dedicat.
Ara només em queda dir que ja espero que arribi diumenge que ve i tornar a Vall-de-Roures. Serà per la 4a Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya. Intueixo el dia se’m tornarà a fer curt.
Aquest dissabte 25 de juliol, a partir de les 12 del migdia, tindré l’honor d’estar signant Arran de l’Ebre a la llibreria Serret, a Vall-de-Roures, al Matarranya, al costat de Montse Banegas i de Núria Menasanch.
La llibreria Serret, que porta Octavi Serret, s’ha convertit en un referent de la cultura catalana a la Franja. La seua tasca incansable ha estat reconeguda aquests dies amb el Premi Nacional de Cultura. Octavi Serret sempre és prop dels autors, engrescant, tenint idees i donant suport. 
Una mica tard, us presento la notícia -que han publicat els amics de l’EMD- sobre la presentació d’Arran de l’Ebre a Jesús. Moltes gràcies. Podeu llegir més notícies sobre Jesús a http://www.emdjesus.cat/noticia.php?id=63
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ARRAN DE L’EBRE
| Divendres 5 de juny la Sala Jordi Brull es va omplir de bat a bat per a escoltar la presentació de l |
|
|
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ARRAN DE L’EBRE
Divendres 5 de juny
Divendres 5 de juny la Sala Jordi Brull es va omplir de bat a bat per a escoltar la presentació de luxe que el Sr.Gerard Vergès havia de fer-li a la novel·la Arran de l’Ebre de la jesusenca Cinta Arasa.
Cinta Arasa i Carot és llicenciada en Ciències Polítiques. Treballa a l’Administració pública, en l’àmbit de les relacions internacionals però té una debilitat i una necessitat existencial, la d’escriure sense parar. Tot allò que l’envolta ella ho converteix en literatura. Ha estat presidenta de l’Associació de joves escriptors en Llengua Catalana i actualment és membre de l’Associació d’escriptors en llengua catalana i col·laboradora en tots aquells actes que tenen una vessant clarament literària i cultural tant de la Barcelona en la què viu actualment com en totes aquelles col·laboracions que se li demanen des de les nostres terres.
Pel que fa a l’argument , Arran de l’Ebre és un viatge des del París dels exiliats catalans durant la dictadura franquista fins a les Terres de l’Ebre del segle XXI.
Sempre que pot, Antoni Espuny ajuda els maquis. Son fill es desviu escrivint llibres per denunciar la situació al seu país, com si amb el treball permanent volgués oblidar els dubtes que el turmenten des que la guerra es va acabar.
Maria Dolors Altadill es passa els dies tancant portes i finestres. És qui més vetlla perquè segons què es digui en veu baixa.
Maria Cinta Fabregat viu pendent de la seua família, intentant que les embranzides de la història no desfacin tot allò que ella ha anat fent amb molta paciència. Sa filla, Dolors, va nàixer a París, en un pis on sempre hi havia hagut una maleta a la porta.
Lola va haver de viure a França molt de temps, però l’any cinquanta-dos va agafar un tren per tornar. Tenia la intenció d’anar a València, la ciutat on va nàixer, però no hi va arribar mai.
Gemma no sap per què, algunes nits, Lola no li obre la porta de casa. No serà fins molts anys més tard que tindrà l’oportunitat d’entendre’n els motius.
Potser la resposta a tot plegat és la frase que Antoni Espuny li diu a Lola una tarda, «que la guerra deixa una guerra a cadascú, i a cada família, i aquesta guerra, la guerra individual herència de la guerra col·lectiva, només es pot vèncer o perdre en solitud».
L’Ebre, de fons, mira i escolta…
Els presents a la presentació del Sr. Gerard Vergès vam poder escoltar també les seves paraules emocionades i sinceres que feien esment de la categoria que es podia constatar en la novel·la de Cinta que en cap moment semblava una primer novel·la. També va fer referència al seu acurat llenguatge i a la transcripció feta per la correctora.
Enhorabona Cinta i endavant!
|
| Data: 18-06-2009 |
Avui us presento la meva faceta de crítica de llibres amb aquesta ressenya que sortirà aviat a la revista La Clau del Maresme i aprofito per recomanar-vos El Gran libro de la Cinefília, una immillorable guia per entendre el cine i no només el cine. Aquí trobareu tots els secrets del llibre, de l’autor i també les maneres com el podeu aconseguir! http://lacinefilia.wordpress.com/
El Gran Libro
de la Cinefilia
L’art és art i allò que evoca. Xavier Àgueda ha recollit cinc anys d’evocacions cinèfiles – originàriament escrites per al bloc La Cinefilia – amb infinits referents cinematogràfics que instrueixen els que tenen pocs coneixements del gènere, desperten l’esperit analític dels que sí que dominen el setè art i fan delectar tots els lectors amb un llenguatge viu i variat, carregat d’humor, que a vegades és molt trapella i sempre intel·ligent i lúcid.
El Gran Libro de la Cinefília, però, no és només un llibre d’evocacions i crítica cinematrogràfica, sinó que, a més, amb el cinema com a fil conductor, aconsegueix -i un dels seus mèrits és que ho fa i sembla que no en té la intenció, per això la sorpresa del lector és més gran i també les seves ganes de seguir llegint- fer anàlisis lucidíssimes sobre els grans temes clàssics del cine – que són els de la vida- així com de la realitat social de les diferents èpoques que han passat pel calidoscopi de les pel·lícules recollides al Gran Libro de la Cinefilia. I sense voler avançar res que no sigui avançable, avisem els lectors i lectores que el punt de vista de l’autor és lluny, molt lluny de les lletres enlluernadores i de les catifes vermelles de Hollywood. Aquest punt de vista, el de les catifes, sembla que digui l’autor sense deixar de somriure per sota el nas, el podeu trobar cada dia als programes del cor i a les pàgines d’alguns mitjans que s’autocataloguen com a seriosos!
I al mig, entre les anàlisis i les evocacions, El Gran Libro de la Cinefília ens té preparades sorpreses meravelloses, com un curs de cinefília que són, en realitat, petites píndoles carregadíssimes d’esperit analític i de sentit comú que, en un art com el cinema, on el glamour, els diners i els personalismes estan a l’ordre del dia, actuen de focus de llum dirigits cap a aquells racons i aspectes que val molt la pena de tenir presents i que passen desapercebuts massa sovint a les pàgines convencionals de crítica cinematrogràfica.
Si les 300 pàgines del Gran Libro de la Cinefilia fossin exclusivament crítica cinematogràfica, es llegirien ben ràpidament, però el fet que vagi molt més enllà, fa que la seva lectura sigui més àgil encara. L’autor hi amaga, amb molt bon criteri, opinions sobre diferents esdeveniments televisius, culturals i socials que li donen l’oportunitat d’ampliar l’abast d’aquells focus de llum de què parlàvem. Conclusió: el llibre, i mai millor dit, sobrepassa de molt els límits de la pantalla.
Només una petita pega: la renúncia de l’autor a la seva llengua materna per allò que en castellà s’arriba a més gent. Potser se li escapa que un bon viatge el fa qui té clars els seus punts de referència. Per la resta: excepcional!
Miquel Colomer, llibreter de la històrica Llibreria Catalònia, ha citat Arran de l’Ebre a una entrevista a El Peródico.
Us l’annexo.
Poques llibreries poden avui dia presumir de ser centenàries. És el cas de la Catalònia, que des del 1924 ve prenent el pols lector de Barcelona des del cor de la ciutat. A un minut de la plaça de Catalunya, el seu director, Miquel Colomer, insisteix en «el fet diferencial» que significa recomanar llibres en català –«Labutxaca té molt bones edicions de Tots els contes, de Pere Calders, la Poesia completa de Miquel Martí i Pol o la de Joan Vinyoli»– i apostar per títols com Arran de l’Ebre, de Cinta Arasa (Aeditors), una història de postguerra i exili; pels contes d’Albert Sánchez Piñol a Tretze tristos tràngols (La Campana); o, en no-ficció, per El pistolerisme, d’Albert Balcells (Pòrtic).
Així que s’entra al local, en un prestatge, al costat dels més venuts, hi destaca Roberto Bolaño, de 2666 a Los detectives salvajes. Molt, molt a prop, piles i piles de Millennium (Columna / Destino), edició en anglès inclosa. La larssonmania, amb què Colomer també combrega, «durarà molt –opina–, encara avui molta gent compra el primer llibre. El dia que va sortir el tercer, La reina al palau dels corrents d’aire, va ser una bogeria. Ha salvat la baixada post-Sant Jordi». També hi ha contribuït La mano de Fátima (Mondadori), d’Ildefonso Falcones, admet.
CERCAS I FISK / Colomer es mostra impressionat per Anatomía de un instante (Mondadori), de Javier Cercas. «És la primera vegada que llegeixo una història coherent sobre el 23-F, que ho engloba tot». I confessa la seva debilitat pel periodista Robert Fisk, autor de La gran guerra per la civilització (La Magrana / Destino ) que acaba de treure La era del guerrero (Destino).
Aficionat a la divulgació científica, Colomer elogia la col·lecció Drakontos, de Crítica, i abans de demanar-li un autor ja està destacant el paleontòleg Stephen Jay Gould.
Des del seu atapeït despatx, aquest llibreter dirigeix un petit exèrcit d’experts. Entre ells, hi ha per exemple un poeta, Jordi Valls, que va guanyar els Jocs Florals del 2006. «Ell s’ocupa, és clar, de la secció de poesia», revela Miquel Colomer, mentre es dirigeix cap a la secció infantil, una de les que Catalònia cuida més especialment. «Els més petits remenen i trien ells mateixos». Als joves, en canvi, no se’ls veu tant el pèl. «Vénen els pares sols, amb un paperet on els fills els han apuntat el nom del llibre que volen. Passa molt amb la fantasia, que és plena de trilogies i tetralogies».
Els e-book tampoc no hi falten. «Es comencen a vendre però n’hi ha molt poca oferta. De llibres electrònics pràcticament només hi ha els d’Edi.cat, és a dir, la plataforma de les editorials Bromera, Angle i Cossetània». La gent pregunta, però els que compren ja tenen molt clar el que volen. «No sé què passarà a 10 anys vista però no crec que signifiqui una transformació del ram del llibre», opina.
Miquel Colomer
Llibreria Catalònia
Ronda de Sant Pere, 3. Barcelona
Us adjunto e seu post, que trobareu al bolc Tens un racó dalt del món.
Aquest mes de juliol, el premi que sortejaré entre tothom que hagi encertat algun dels jocs (més encerts, més números) serà molt especial, ja que serà un lot de llibres enviat i dedicat pels mateixos autors i autores, i que estarà integrat per:
Quiet, de Màrius Serra
La impremta Babel, d’Andreu Carranza
Arran de l’Ebre, de Cinta Arasa
Inventari d’afectes perduts, de Sara Bailac
L’inici del capvespre, de Júlia Costa
I de postres el CD Petjades, de Josep Romeu
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de maig acabarà el 4 d’agost.
L’endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.
 | cintaarasa en 8 de març, un ram de gine… |
 | Anna Urioste en 8 de març, un ram de gine… |
| cintaarasa en Cicle Tritextuals amb Jordi Ce… |
 | rcasas22 en Cicle Tritextuals amb Jordi Ce… |
| cintaarasa en Cicle Tritextuals amb Jordi Ce… |
Arran de l'Ebre 