Notícia de la presentació a Jesús d’Arran de l’Ebre

by

Una mica tard, us presento la notícia -que han publicat els amics de l’EMD- sobre la presentació d’Arran de l’Ebre a Jesús. Moltes gràcies. Podeu llegir més notícies sobre Jesús a http://www.emdjesus.cat/noticia.php?id=63

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ARRAN DE L’EBRE

Divendres 5 de juny la Sala Jordi Brull es va omplir de bat a bat per a escoltar la presentació de l


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ARRAN DE L’EBRE
Divendres 5 de juny

Divendres 5 de juny la Sala Jordi Brull es va omplir de bat a bat per a escoltar la presentació de luxe que el Sr.Gerard Vergès havia de fer-li a la novel·la Arran de l’Ebre de la jesusenca Cinta Arasa.

Cinta Arasa i Carot és llicenciada en Ciències Polítiques. Treballa a l’Administració pública, en l’àmbit de les relacions internacionals però té una debilitat i una necessitat existencial, la d’escriure sense parar. Tot allò que l’envolta ella ho converteix en literatura. Ha estat presidenta de l’Associació de joves escriptors en Llengua Catalana i actualment és membre de l’Associació d’escriptors en llengua catalana i col·laboradora en tots aquells actes que tenen una vessant clarament literària i cultural tant de la Barcelona en la què viu actualment com en totes aquelles col·laboracions que se li demanen des de les nostres terres.

Pel que fa a l’argument , Arran de l’Ebre és un viatge des del París dels exiliats catalans durant la dictadura franquista fins a les Terres de l’Ebre del segle XXI.
Sempre que pot, Antoni Espuny ajuda els maquis. Son fill es desviu escrivint llibres per denunciar la situació al seu país, com si amb el treball permanent volgués oblidar els dubtes que el turmenten des que la guerra es va acabar.
Maria Dolors Altadill es passa els dies tancant portes i finestres. És qui més vetlla perquè segons què es digui en veu baixa.
Maria Cinta Fabregat viu pendent de la seua família, intentant que les embranzides de la història no desfacin tot allò que ella ha anat fent amb molta paciència. Sa filla, Dolors, va nàixer a París, en un pis on sempre hi havia hagut una maleta a la porta.
Lola va haver de viure a França molt de temps, però l’any cinquanta-dos va agafar un tren per tornar. Tenia la intenció d’anar a València, la ciutat on va nàixer, però no hi va arribar mai.
Gemma no sap per què, algunes nits, Lola no li obre la porta de casa. No serà fins molts anys més tard que tindrà l’oportunitat d’entendre’n els motius.
Potser la resposta a tot plegat és la frase que Antoni Espuny li diu a Lola una tarda, «que la guerra deixa una guerra a cadascú, i a cada família, i aquesta guerra, la guerra individual herència de la guerra col·lectiva, només es pot vèncer o perdre en solitud».
L’Ebre, de fons, mira i escolta…

Els presents a la presentació del Sr. Gerard Vergès vam poder escoltar també les seves paraules emocionades i sinceres que feien esment de la categoria que es podia constatar en la novel·la de Cinta que en cap moment semblava una primer novel·la. També va fer referència al seu acurat llenguatge i a la transcripció feta per la correctora.
Enhorabona Cinta i endavant!

Data: 18-06-2009
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: