Archive for 31/07/2009

Dissabte passat

Juliol 31, 2009

estiu-literari-cinta-arasa_250709

Aquesta és la foto que hauria d’haver il·lustrat l’entrad sobre la signatura d’Arrans de dissabte passat a la Llibreria Serret de Vall-de-Roures però com m’agrada tant la del paisatge del poble, he decidit fer una altra entrada. A la foto, Núria Mensanch, amb un exemplar d’Elles, un client i amic de la llibreria Serret amb Arran de l’Ebre, Montse Banegas, amb Una dona incòmoda, i jo mateixa, amb Arran.

Diumenge, a l’extrem occidental del país

Juliol 31, 2009

Diumenge  hi ha la VI Trobada d’autors ebrencs al Matarranya. Ja tinc moltes ganes de ser-hi. Al matí seré signant Arrans i Cucaferes a qui ho vulgui, a la llibreria Serret, acompanyada d’escriptors i escriptores. Ja tinc ganes de veure’ls a tots i totes.

punt-trobada-20091

A la tarda, després de compatrir dinar, presentarem el nou llibre d’Aeditors, Galeria Ebrenca, un recull de contes sobre personatges ebrencs, nascut d’una crida del bloc de la llibreria Serret. Al Galeria Ebrenca hi ha trenta-un autors, trenta-un noms i trenta-una històries que fan referència a personatges ebrencs. La sensació mentre el llegia era d’estar assaborint una macedònia. L’entorn és el mateix: l’Ebre que ens apadrina, però entremig, els gustos són molt diversos. Alguns tenen gust de nostàlgia, d’altres miren cap al futur, però tots saben quines són les arrels que els mantenen lligats a l’Ebre. Hi ha contes que parlen de personatges històrics, d’altres en reivindiquen alguns que no apareixeran mai a cap text històric. Alguns altres, en canvi, s’assemblen a un dejà vu, no se centren en ningú en concret, però, en un instant, et transporten a sensacions molt properes. En acabar alguns textos, tens ganes de trucar a qui els ha escrit i suplicar-li que els continuï, que no pot ser que el seu personatge tingui una videta tan curta de només 1000 paraules, que era un dels requisits establerts a la crida. D’altres veus de seguida que no poden continuar de cap manera, arrosseguen massa pesos o, en canvi, han volgut nàixer així, com una palometa de les del riu a la nit, que viuen hores comptades.

Al llibre hi trobareu el meu conte El trabuc de Panxampla, dedicat a mon iaio, Joan Arasa.

galeria-ebrenca