DIA MUNDIAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Filla de les fetilleres

Jo em declaro filla de les fetilleres. Elles, lliures,
dones soles, dones fortes,
saviesa escrita
-i proscrita per la rancúnia de qui no la té-.
Ompliu-vos els pulmons
i crideu
escopiu, si us cal,
que nosaltres hem trencat les corones
-perquè eren nostres, no regalades, sinó guanyades-.
Nosaltres no som filles de les reines,
som filles de les dones que han fet el seu camí soles.
Poc a poc, amb el tou dels dits,
suaus i càlids,
i han estimat una casa pròpia,
buscada, trobada, treballada,
llepada d’amor,
heretada de totes les mares que moriren a la foguera,
de les que no esperaven poemes a mitjanit
i els composaven elles,
de les que van intuir que les seues paraules eren dignes
i les van escriure, mastegant la temor,
de les que volien decidir,
i amb els cabells tibats de tant de dolor,
van declarar que continuarien declarant sempre.
I si algú gosa mirar cap a un altre cantó
i aprofita els camins oberts a la malesa,
que es desterri. Prou.
No volem guies -ens l’hem feta nosaltres, la ruta-
però tampoc càrregues.
Només una mà igual de forta.
Només unes carícies igual d’intenses.
I si algú ens diu que les utopies a la lluna,
a la lluna rendirem homenatge
perquè és ella la nostra cara de la vida.
I sabem que no hi som soles.
I sabem que si algú plora,
un concert de paraules
per a ella,
només per a ella,
invocaran una altra vegada
el nostre sentit
i qui no ho entengui,
que calli,
que calli sempre.
Qui gosa dir-nos que això no és força?